miércoles, 11 de julio de 2012

18. Narcís Bas i Socias i "La Nari"




Continuem a la Plaça dels Germans Ramon Vidales per recuperar un altre text amb referències a l'activitat castellera: l'obra de Narcís Bas i Socias "La Nari".

A “Presència castellera al Vendrell fins l’any 1926” de l'historiador Pere Ferrando, i una de les obres de referència conjuntament amb altres treballs seus per conèixer la història dels castells, l’autor parla amb aquestes paraules de les referències castelleres en l’obra de Narcís Bas i Socias. El text és el següent:

La Nari constitueix, en el seu conjunt, una exquisida novel·la de costums vendrellencs. Es va anar publicant, per capítols, al setmanari local El Baix Penedès. Els que ens interessava de transcriure –totalment, o en part- són extrets dels números corresponents al 29 de maig, 5 de juny i 24 de juliol de 1926.

Aquest darrer número coincideix, precisament, amb la celebració de la Festa Major, i per aquest motiu al peu del treball hi ha una nota de la redacció, de la qual extraiem aquestes lletres: “Casualment, la publicació d’aquesta novel·la de costums vendrellenques que venim publicant d’uns mesos ensá, es troba dintre la descripció de la Festa Major entre quins quadros l’amic Bas i Socias hi pinta els grans castells que aixecaven allavors els Xiquets de Valls a la Plaça Vella i en sortint d’ofici. (...) Item més: com que la trama novel·lesca de La Nari passa al Vendrell una cinquantena d’anys endarrera, per posar més relleu a aquelles descripcions i també amb el fi de donar a conèixer çò que era la nostra festa major en aquells anys, ens plau publicar aqui mateix el programa de la del any 1877, en que es feren extraordinaries festes amb motiu del centenari de la institució de la nostra festa major.”

El suara anomenat programa és, precisament, el que reproduïm en aquestes pàgines. Quant a l’apreciació que ens fa, en el sentit que la trama novel·lesca està situada cap als anys 1876 –cinquanta anys enrera-, cal suposar que, entre altres coses, es val de la relació de castells que van anar sortint al text que hem vist, com ara el titànic “cinc de nou”, aconseguit de descarregar tan sols un cop en tota la història dels castells, el 1883, per la Colla Vella.

Després de l’esplendorosa Festa Major relatada per Narcís Bas i Socias, el mateix autor, en aquest darrer capítol, ens fa una anàlisi de l’estat dels castells en aquelles dates -1926-. “Vet’aqui una costum admirable de la terra, però una costum que’ns escapa. Cal despedir-la amb una glosa ben oportuna”. I aquí, Bas i Socias fa unes disquisicions entre els castells i l’esport, tema aquest darrer tan de moda en aquells anys.

Les boniques paraules que clouen aquell capítol, les fem nostres per tancar aquest: “Els Xiquets de Valls tenien el principi de la família amb sos cànons patriarcals. Feien art sense pensar en el lucre. I les mullers i les mares eren part en el sacrifici”.




I a continuació es transcriu un fragment de "La Nari"


(…) Rendida l’ànima popular a la doble borratxera de la força i de la bellesa, els ulls miran –i el respir queda en sospens– contemplant assombrats cóm es forma el gran castell (...) i creix, amunt, amunt, el gran castell (...) I aguanta fort, molt fort el gran castell. Nosaltres veiem en ell un emblema: és l’emblema de la energía catalana, emblema de la rudesa convertida en elegància, emblema del més enllà de la llògica pel miracle de la voluntat; emblema raonable en fi, en quina estructura floreixen els esforços i els sentiments de aquests homes que, reflexius, impertorbables, a sant freda, realitzen un art tot desprenent-se del ràs de terra i enlairant-se cap al cel. Art magnífic. D’aquest art l’admirat portugués Gomes Teixerira diría que “té el caràcter de insconsciència fundat en la matemàtica”. i el judici sería exacte.



A més de les referències castelleres de “La Nari”, és interessant també llegir aquest article publicat al bloc de Xavier Güell, i en el qual es fa esment a un succés ocorregut al Vendrell, cap el 1893, amb un enxaneta que va ser obligat pel seu pare a pujar a un castell de nou. Un text de Narcís Bas que va ser publicat a “La Campana de Gràcia” l’any 1894 i que tractava sobre la formació dels infants.

Així mateix, “La Nari” ha estat també font d’informacions interessants, com el fet que castells com el cinc amb l’agulla, així com altres construccions que actualment considerem ‘innovadores’ es fessin ja durant el segle XIX. Pere Ferrando, en aquest article, analitza fragments de “La Nari” per expressar la seva opinió al respecte d’aquests castells.