lunes, 11 de junio de 2012

11. Andreu Nin: "Les Festes Majors"

 

De la casa nadiua de Jan Julivert avancem cap el c/Andreu Nin, situat molt a prop. La figura d'Andreu Nin (4/2/1892 – maig del 1937) ens permet recordar un dels seus textos, en aquest cas oferint la seva visió sobre els canvis que s'estaven produint en les Festes Majors de la seva època, amb referència inclosa a l'activitat castellera.


LES FESTES MAJORS

"Les festes majors han perdut, per complet, el segell característic que les distingia y fins sembla arrivat el moment decissiu de llur total desaparició.
Els Xiquets de Valls són, únicament, burda parodia d’aquella gent coratjosa y forsuda cantada per en Clavé; els balls populars han sigut, casi per enter, desterrats al oblit y sols en alguna població passejen grotescament pels carrers, figures carnavalesques orfes de la significació popular que an aquells caracterisava; la gralla, que no faltava en cap festa popular y am quin espinguet tant escaientes resultaven les festives notes del toc de professó, la melangiosa y expressiva tonada de les matinades y la música admirablement descriptiva dels Xiquets de Valls y la bellíssima del ofertori y de l’adoració, s’ha convertit en barroera imitació del clarinet. “Cuan més ens ha impresionat el toc de la gralla, és, de lluny oïda, en la tarda d’un jorn festíu, que tot és quitut, passejant pels afores de la vila, buscant repòs al esperit, cuan el sol fugint a la posta escampa sa daurada llum matisant arbres y montanyes am dolsa melangía. En aquestes condicions cuanta poesía y sentiment desperta en l’ànima!” Aixís parlava en Jaume Ramon en un dels seus notables treballs. Quina fora la decepció del malhaurat escriptor vendrellenc si avui sentís l’instrument que tan tendres emocions despertava en son esperit, entonant peteneres y música sarsuelera!
Ens ha sigut vedada la soperba visió d’una plassa amarada de sol y curulla  d’abigarrada multitut que, amb àvida mirada, contempla els arriscats exercissis dels ardits Xiquets de Valls, y, en son lloc, les senyores, a la sortida de ofici, han exhibit, davant dels rostres admirats de la gent senzilla y dels joves cursis habillats a la dernière, les ridícoles vestimentes amotllades a la última moda parisenca.
Les festes majors han sigut llastimosament desnaturalisades. Nosaltres condierèm llògica, naturalísima aquesta evolució; mes, entretant les festes majors actuals no siguin sustituides per altres que, més en consonancia amb els nostres temps, siguin dignes successores de les primitives, anyorarèm aquells temps passats en que’ls Xiquets de Valls, els balls populars y les gralles matisaven d’una innegable y originalíssima bellesa les notres festes majors. Per això la vostra, amics vilafranquins, ens es altament simpàtica, ja que les costums y les tradicions de la nostra terra sembla s’hagin aixoplugat, empeses per la forsa del temps, en aquesta xamofa vila penadesenca y que, al arribar la data de vostra festa capdal, vulguin, ufanoses, exteriorisarse manifestant llur antiga grandesa y explendor. Abandonar vostra vila després de la festa major, deixa en el cor certa recansa... Y al arrencar el tren que ha de conduirvos a vostra llar, el cap tèrbol per les impresions rebudes, sembla que a devant vostre els anys s’empenyin pera fugir y que una mà invisible intenti en và aturarlos...
El Vendrell, agost de 1910


Sense dubte, es tracta de tot un manifest que pel que fa a la situació castellera de l'època estava demanant a crits la revifalla que uns anys després, afortunadament, s'acabaria produint, i en la que es recuperaria la "soperba visió d’una plassa amarada de sol y curulla  d’abigarrada multitut que, amb àvida mirada, contempla els arriscats exercissis dels ardits Xiquets de Valls".




No hay comentarios:

Publicar un comentario