domingo, 10 de junio de 2012

6. Llorenç Arbós i Romeu i el 3 de vuit



Sortim de la Fundació Fenosa i continuem carrer Major amunt. Deixant a les nostres esquenes el magnífic edifici del Portal del Pardo, últim vestigi de la muralla que durant un temps va delimitar la part antiga del Vendrell. Un edifici que actualment alberga també una sala d'exposicions en la que se n'han pogut veure de castelleres, com la que es va dedicar a l'Emili Miró l'any 1993, la de pintures de Josep Bestit i Carcasona o, la més recent de Maria Andrews.





De seguida arribem a l’anomenada Placeta del carrer Major. Aquest petit racó (també anomenat quan va ser oficialment inaugurat l’any 2010 Passatge de Saubadia, municipi italià agermanat amb la vila vendrellenca) és un espai rectangular des del qual s’accedeix, per un dels seus costats a la Plaça Vella.







Però els que ens interessa ara és quedar-nos en aquesta banda de la placeta per contemplar el imponent mural que Jordi i Iraida Llucià van pintar en una de les seves parets representant un tres de vuit dels Nens del Vendrell, un castell mític que la colla local va descarregar l'any 1951, per primera vegada en el segle XX. I un castell i una fita històrica a la que està dedicada aquest punt de l'itinerari. Un indret idoni per recordar el poema que Llorenç Arboç i Romeu va escriure quan els Nens del Vendrell van descarregar, per primera vegada al segle XX, el mític 3de8.










Per situar-nos en el context històric casteller del moment, val la pena recordar breument el context casteller de l'època, i per fer-ho recuperem l'apartat on es parla d'aquells anys a la ressenya històrica sobre els Nens del Vendrell que podem trobar al llibre "Nens del Vendrell: 75 anys d'històries castelleres" i que també es pot consultar a la secció d'història de la web de la colla:

 
"Els anys següents (es refereix als finals del 40) es documenten ja els primers intents de tres de vuit; el més seriós de tots fou el aixecat a Vilafranca l’any 1947, quan es va estar a punt de carregar-se. El tres de vuit era llavors un castell mític, que feia una dotzena d’anys havia aconseguit carregar per segona vegada al segle XX la colla Nova de Valls. Aquest any s’institueix la festa de sant Zacaries, festa dels castellers i diada de la colla, a més d’una actuació hi ha d’altres actes lúdics com un partit de futbol i el dinar dels castellers presidits per les autoritats locals. Els castellers vendrellencs son una entitat pionera en la introducció d’aquest aspecte lúdic i social al món casteller.

La temporada del 1951, el tres de vuit s’intenta en diverses ocasions. Finalment el 15 d’octubre a la Plaça Vella del Vendrell el castell és descarregat per primera vegada en el segle XX. Aquell dia es complia el 25è aniversari de la primera actuació de la colla i a aquell primer tres de sis del 1926 s’havia aconseguit en vint-i-cinc anys posar-li dos pisos més. Ara caldrien divuit anys més per tornar-lo a veure descarregat, el mateix dia, per la mateixa colla i en la mateixa plaça."
 

 L'assoliment del tres de vuit va ser recollida per Llorenç Arbós i Romeu en el següent poema:

 

“Honors al tres de vuit”


Sents quina remor
que cap ací s’apropa...?
És l’esperit d’un poble
que s’ajunta, noble,
de la plaça a l’entorn.

Sents el piulet de les gralles
i el redoblar del timbal...?
Crida camises vermelles,
cenyides faixes negres
i calcilles color blau.

Apinyats tots a la plaça
a dessota del balcó
col·loquen ‘baixos’ amb traça,
els ‘crosses’ de dos en dos,
van formant el gros piló.

Pugen ‘segons’, homes fornits
pel gros castell, homes de seny,
els ‘agulles’ els empunyen
perquè no es bellugui gens.

‘Terços’ i ‘quarts’ ja han pujat,
ells són els d’equilibri i força
igual que el ferro forjat,
que no es doblega ni arronsa.

Pilars amunt pugen els ‘quints’,
joventut i alegria.
Serà que tinguin ales...?
Serà que el cel els estira...?

Dos jovenets decidits
s’enfilen amb lleugeresa,
a poc a poc, els han dit,
mentre el castell brandeja.

Arrapat com una aranya,
eixencarrat l’aixecador,
l’anxaneta amunt s’afanya,
el castell s’enlaira, fort.

I arriba a dalt amb manya,
aixeca el braç amb neguit,
i del gentiu de la plaça
s’arrenca victoriós crit.

Són els “Nens del Vendrell”,
el gros castell ja han lograt,
ells han tornat la glòria
del segle d’or passat.

Orgull de la raça nostra,
d’aquest bell Baix Penedès,
símbol d’una gran proesa,
a tots quatre vents estès.
















No hay comentarios:

Publicar un comentario