lunes, 18 de junio de 2012

15. Jaume Orpinell i la polèmica entre castells i sardanes






 


Just al costat de la Plaça Vella ens trobem amb l'espectacular Plaça dels Germans Ramon i Vidales, un petit espai que comunica el conjunt urbà de la plaça, l'església i l'ajuntament amb la placeta del carrer major, on vam trobar el mural del 3de8

La Plaça dels Germans Ramon i Vidales és un espai visualment impactant, ja que totes les seves façanes estan pintades amb molt de realisme i en un estil pictòric molt atractiu. Aquesta placeta ens serveix com a punt i final de l'itinerari, recordant l'abundant material casteller que trobem a l'entorn del nucli dels germans Jaume i Ramon Ramon i Vidales, un cercle d'intel·lectuals i personatges del món de la cultura integrat, entre altres, per personatges com Josep Aixalà, Narcís Bas i Socias, Lluís Via, Jaume Orpinell i els esmentats germans. 



Iniciem les últimes lectures d'aquesta passejada per la literatura castellera amb el poema "El botó de la sardana", de Jaume Orpinell. Pere Ferrando i Salvador Arroyo expliquen que es tracta de la darrera part d'una carta escrita al setmanari tarragoní Catalunya Nova l'any 1907, en un context de polèmica entre els defensors de les sardanes i els dels castells. Després de la publicació de diverses cartes en defensa de posicions diferents, amb afirmacions més o menys contundents, Jaume Orpinell tancará la seva carta amb aquest poema en un intent de conciliar les dues activitats. 




EL BOTÓ DE LA SARDANA
 

La silenciosa plaça vella
avui sobrix d’intensa vida:
per balconades i finestres
cap més Formosa no hi cabria!

A baix, empentes, cridadissa:
no hi ha proa lloc en la gran plaça
i encara gent, més gent arriba
a glops a glops i a torrentades!

Febos roent els caps aplana…
més sol, més gent, més crits i empentes!
però, en sonar, de cop, la gralla
ni el sol se sent, ni s’ou ja fressa.

Els Graus xiquets al mig arrelen
i l’arbre creix: tronc sense fulles…
-Enlaire! Enlaire! –L’anxaneta
camí del Cel valent se’n puja!

Ja el tendre infant guanya l’altura
i arreu arreu els cors s’emporta:
son cant de triomf la gralla apunta
i el poble esclava en clams de joia…

Les gralles callen, calla el poble
I entorn el pal de carn humana
La gent s’aparta, el flabiol sona
I al punt comença la Sardana.







1 comentario:

  1. Hola Afons,

    Gràcies per afegir-te a la Penedesfera www.penedesfera.cat, la comunitat de blocaires de l'Anoia, l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf.

    T'agrairíem que per a difondre i augmentar la xarxa facis un link del teu bloc cap al portal. A la barra lateral trobaràs logos i consells per millorar la visibilitat a la Penedesfera.

    Recorda que al web trobaràs tot un seguit d'eines per tal de millorar la comunicació i la participació entre els penedesencs a internet.

    Salutacions i felicitats pel bloc!

    Daniel García Peris
    www.danielgarciaperis.cat

    ResponderEliminar